El retrat caòtic, còmic i ben real de la relació entre un pare i un fill en ple segle XXI, narrada amb una veu molt innovadora. A en Justin l’ha deixat la nòvia. Té 28 anys i ha de tornar a casa els pares. En Sam, el seu pare, un individu “com Sòcrates, però despentinat i amb molt més mal caràcter“, en té 73 i s’ha caracteritzat sempre per no tenir pèls a la llengua. De manera que en Justin comença a recollir les parides que deixa anar.
El 3 d’agost de 2009 Justin Halpern va començar a escriure aTwiter els comentaris del seu pare, un metge jubilat sense pèls a la llengua amb una capacitat innata per llençar opinions mordaces sobre els temes més variats.
Avui gairebé dos milions de persones segueixen les meditacions filosòfiques del señor Halpern a Twitter. En aquest llibre, el seu fill relliga de manera tremendament divertida i adulta les seves millors frases.
El llibre rememora la vida del protagonista al costat del seu pare tot intercalant-hi els genials comentaris que aquest li ha anat llençant al llarg dels anys. Tant durant la infantesa i l’adolescència com a la vida adulta en Justin va haver de sobreviure a les demolidores opinions sobre la seva miserable vida i sobre les misèries de la vida en general.
Un llibre amb un humor corrosiu que et fa platejar com el protagonista i l’autor no està traumatitzat de per vida. La convivència de dues generacions en diferents èpoques de les seves vides on un home que no es mossega la llengua en front de qualsevol comentari i que concep la seva existència com a tal. Està al seu lloc i viu com li dona la gana.
Un llibre reflex de la vida de Twitter, amb un llenguatge fluid i acurat en la història del context, on la veu del Justin és polida i correcta i la veu d’en Samuel és grollera.
Feia temps que no tenia a les meves mans un llibre tan àcid i lleuger a la vegada. El comences i no el pots deixar, és un humor tan bàsic que enganxa i atrapa, fent que la història que acompanya, sigui això, només un context per descobrir quina serà la següent frase lapidaria del senyor Samuel Halpern.
Quantes vegades no hem pensat el mateix que en Samuel però hem callat, quantes vegades hem volgut dir alguna cosa que ens ha semblat poc “educada”. Aquí tenim el reflex de que un renec senta de meravella, però només un i en petites dosis.
Us deixo una de les reflexions molt adient en aquests moments de crisis: Sobre viure ajustat a un pressupost.
“Per què repasses les teves despeses mensuals?… No, escolta, t’ajudaré a fer-ho molt més ràpid: Guanyes una puta merda de sou, no gastis ni cinc.”
Per a tots aquells que us agradin els llibres llargs i contundents, abstenir-vos.
Puntuació: 4 out of 5 stars