“Menys de 24 hores separen les morts de Raymond Comas i del seu fill Bertrand. El cos del primer, el cacic de Font-Romeu, ha aparegut al seu apartament privat al Grand Hôtel de la localitat, en un escenari grotesc ple de creus gammades pintades amb la seva pròpia sang. El del segon, congelat i amb les cervicals trencades, a l’estany del Diable, un indret recòndit al qual només es pot arribar amb helicòpter o després d’una llarga esquiada en territori de neu verge.
L’inspector Jepe Llense i el seu amic José Trapero hauran d’interrompre les seves vacances a la neu per investigar el cas. Envoltats d’un paisatge d’alta muntanya d’una bellesa de vegades idíl·lica i de vegades amenaçadora, els dos companys s’introduiran de ple al cor de la societat cerdana. Per arribar fins al final, hauran de despertar els fantasmes del Grand Hôtel i del vell maquis de Llo.”
Aquesta és la sinopsi de “Creus de sang al Grand Hôtel”, una novel·la apassionant on es barregen els colors de la neu, el fred de les muntanyes, l’escalfor de la venjança i la obscuritat de la traïció, escrita amb una ploma vibrant i incisiva.
Una novel·la negra molt ben escrita i guiada, en la que el lector no només es troba enfront del que sembla ser un suïcidi i un assassinat, sinó que es integrat per l’autor en el paisatge més bell de la Cerdanya.
La història es presenta amb el descobriment del cos de Bertrand a la muntanya i posteriorment el del seu pare, tot ensangonat, a casa seva, després de ser torturat.
L’inspector Llense s’avoca en una visió molt analítica dels fets, amb construcció d’horaris, visites, llocs i situacions de tots aquells que van veure els difunts per última vegada.
Tot apunta a que el fill va matar el seu pare i després és va suïcidar. Però l’astúcia de José Trapero i en el fons el seu bon cor, el guien en una direcció molt oposada on de rebot descobrirà coses del seu propi passat.
No us puc explicar gaire cosa més a no ser que vulgueu saber que va passar realment, però el que us puc avançar és que tots dos detectius estan en el bon camí, però amb molts matisos i que fidelment les seves investigacions els portaran al mateix lloc. El lector podrà triar quina és la idea que més li agrada o creu més creïble.
L’autor fila una bona teranyina en el desenvolupament dels personatges, no són només un espectre del present, sinó que tenen un passat que donarà veu a molts que ja no en tenen. Molts revolucionaris maquis que van lluitar i patir per la causa. Relacions familiars que remunten als avis, pares que intimiden els fills, relacions complicades i, com no, la relació entre el diner i el poder.
A més, el llibre resulta ideal per llegir a capítol per dia, ja que es presenten com a dies d’investigació, encara que costa esperar ja que enganxa molt.
Molt recomanable.
Puntuació: 3.5 out of 5 stars