Assassins, lladres, polícies curtits, “xivatos”, prostitutes, sexe, violència, corrupció, caps tallats, maras, tríades xineses. Andreu Martín torna a la novel·la policíaca amb Societat Negra, guanyadora de la cinquena edició del premi Crims de tinta, un llibre amb ingredients de sobres per satisfer tots els afeccionats al gènere del que és un dels representants més destacats a l’actualitat literària del nostre país.
A un carrer de Barcelona apareix el cap tallat d’una dona sobre un cotxe. Mentre els Mossos d’esquadra apunten a les mares com a responsables, l’inspector Cañas, “veterano” de la policia, està convençut de que les tríades xineses hi estan darrere. A partir d’aquesta premissa, i amb una estructura no lineal al voltant de l’enigmàtic “dia del robatori”, se’ns van descobrint els antecedents que acabaran amb el cap tallat, molta casqueria, persecucions i, fins i tot, una història d’amor. Els protagonistes d’aquesta línia argumental són el Liang, mig espanyol mig xinès i confident de la policia, la Pei Lan, filla del senyol Soong, un comerciant xinès, o potser alguna cosa més, i el Pardales, un delinqüent habitual amb ben poques llums. Paral·lelament, l’inspector Cañas haurà de combinar la investigació dels fets i el seus problemes personals amb una filla ben complicada…
Com a totes les novel·les de l’autor, els personatges resulten originals i profunds, estereotipats però amb matisos, carismàtics, molt més interessants que la pròpia història, cosa que treu intensitat a la lectura, desdibuixant-la una mica en la part central de la novel·la. Ens quedem amb massa ganes de saber més d’algun dels protagonistes, com el Diego Cañas, que resulta més un secundari de luxe que l’heroi turmentat que es podria esperar.
Dinàmica i molt ben documentada, la novel·la resulta molt interessant en el seu plantejament formal, ja que l’estructura no lineal et fa volar la imaginació mentre vas descobrint amb els personatges els perquès plantejats a l’inici de la narració. L’estil és directe i molt dur en alguns moments, amb violenta explícita, sexe i escenes macabres, però tot combinat amb un cert to esperançador que no es perd fins al final.
Tenint el compte el ritme de producció de l’Andreu Martín no hi ha gaire cosa a retreure a aquest treball, tot i que, considerant la seva habilitat en el tractament de personatges, potser sí es podria esperar una mica més. Amb tot, “Societat Negra” és un llibre molt entretingut i interessant, amb una estructura innovadora i amb molta força. Una lectura més que recomanable per a aquells que busquin una lectura interessant, imprescindible per als seguidors del gènere i absolutament ineludible per als fans del gran Andreu Martín.
Puntuació: 3.5 out of 5 stars