Fa un parell d’anys, Jordi Badia i Luisjo Gómez van presentar “El llegat de la vall”, un thriller amb un acurat transfons històric que unia passat i present a través de l’acció, intentant a la vegada convidar als lectors a reflexionar una mica sobre el fons de la novel·la. Ara, els dos autors han publicat “La creu de Saraís”, una continuació d’alguns dels temes i personatges de l’anterior llibre però que està concebut com un punt d’entrada per nous lectors.
La història gira al voltant d’un llegat misteriós que ha passat de portador a portador al llarg de la història. Aquest llegat, relacionat estretament amb la religió i les lluites de poder, està connectat amb un estrany suïcidi en l’actualitat que portarà al sergent de policia Ramon Palau a enfrontar-se a aquest enigma i vincular-ho amb una sèrie de crims recents.
No és necessari explicar més de la història. Només cal saber que estem davant d’una novel·la amb unes quantes dosis d’acció, molt de fons històric ben tractat i un bon treball de relacions entre personatges. Tot això, que sembla difícil encaixar, els dos autors ho estructuren establint dues línies temporals diferents: d’una banda tenim tota l’acció en l’actualitat, amb els assassinats, els personatges recuperats de l’anterior llibre i nous misteris que s’aniran desplegant davant dels ulls dels lectors. De l’altra, al llarg de l’obra hi ha una sèrie de capítols ambientats en diferents moments del passat que ens donen més informació o ens permeten intuir idees que connecten amb els problemes del present.
Aquesta unió present-passat és més temàtica que directa. Si bé és cert que el passat explica el present, ens trobem aquí no amb una explicació sinó més aviat amb un context general. Dit això, crec que aquesta solució és millor que donar explicacions molt precises perquè permet al lector completar les històries al seu cap. Es tracta d’una estructura encertada, perquè varia molt el to del llibre i fa la lectura encara més fàcil. A més, alguns dels episodis del passat són tan interessants i estan tan ben narrats que es mengen una mica la història actual i seria molt interessant que els autors els retrobessin i estenguessin en obres futures. Si he de posar algun problema al llibre, estaria relacionat amb la gran quantitat d’elements amb els quals els autors juguen: hi ha un cert excés d’informació i alguns dels capítols semblen una mica irrellevants, com alguns dels situats a Uganda.
Jordi Badia i Luisjo Gómez escriuen a quatre mans però això no suposa cap problema a l’hora de llegir. Han realitzat un excel·lent treball a l’hora d’homogeneïtzar estils i el resultat final és una obra ben escrita, que desenvolupa correctament la veu dels seus personatges i que conté descripcions que, encara que són breus, donen molta informació pertinent.
Amb tot això que he comentat, Jordi Badia i Luisjo Gómez construeixen una novel·la que es llegeix ràpidament perquè té un fons que enganxa. “La creu de Saraís” és un llibre molt interessant que confirma el bon treball d’una parella d’escriptors que esperem ens donin més històries en el futur.
Puntuació: 3.5 out of 5 stars