Tracy Chevalier explica que “va conèixer” Mary Anning en el museu del dinosaure de Dorchester. La història d’aquesta dona de classe treballadora, que sobrevivia caçant fòssils i venent-los als turistes de Lyme Regis, va moure l’interès de l’escriptora per dedicar-li’n una novel·la.
Farcida de personatges reals, Tracy Chevalier crea una petita història situada a principis del XIX i emmarcada en les primeres troballes dels antics rèptils marins. Enlloc de centrar-se en els científics que els investigaven, l’autora dóna el protagonisme a dues dones.
Elisabeth Philpot és una de les tres germanes que es muda a Lyme Regis, un poble de la costa oest de Dorset, quan el casament del germà els impedeix continuar vivint a la casa familiar i han de triar una ciutat prou assequible per les seves 150 lliures anuals. S’apassiona pels fòssils per ocupar el seu temps (“A vegades és ben avorrit ser una dama“) i això la condueix fins la Mary Anning, una nena que passa el dia recollint-ne a la platja per vendre’ls al petit taller d’ebenista del seu pare. Els ossos que la Mary Anning desenterrarà de la costa de Lyme aportaran noves espècies i permetran noves conclusions que canviaran i completaran la Història Natural (aquesta sí constatada en els llibres) que escriuran científics com Cuvier o Henry de la Beche.
És, doncs, una novel·la històrica de quotidianitats (com, de fet, ja ens té acostumats Tracy Chevalier), de personatges que no consten als llibres d’història, però que hi són darrere i que ens ajuda a saber què significava ser dona a principis del XIX, i, sobretot, què significava ser una dona no convencional: soltera i amb inquietuds científiques o pobra i amb una feina i un do que la infiltrava en un món totalment masculí.
Les dues veus narratives són l’única complexitat que es permet l’autora en una narració plana, un pèl superficial i amb pinzellades de melodrama, l’element més ficcional. La història és fidel als fets i a la major part de personatges, encara que la cronologia és molt difusa i no podem com a lectors sentir el pas del temps de les protagonistes. Tot i així, es llegeix amb facilitat i interès i resulta una bona aproximació a aquestes vides anònimes i a algunes problemàtiques de l’època: la ja esmentada condició femenina, però també la dicotomia entre ciència i religió i el conflicte ideològic del concepte d’extinció.