Léon M… ha rebut l’ordre d’executar Valeri Alexàndrovitx Curilov, ministre d’Ensenyament del tsar Nicolau II. Però els seus caps volen esperar el moment oportú: l’atemptat ha de significar un cop mortal per al règim imperial. Sota la falsa identitat de Marcel Legrand, metge suïs, el jove terrorista entra al servei de Curilov. Els dies del ministre, malalt d’un càncer de fetge, estan comptats. Però a Léon M… tampoc li resulta senzill assassinar un home que inspira més pietat que no pas odi. Novel·la terrible, fresc vitriòlic d’una Rússia en què la corrupció i el complot són quotidians, faula desencantada i cínica sobre la vanitat del poder, L’afer Curilov és una obra de la qual se surt estremut i ferit. Qui ha escrit més bé sobre la soledat i la desesperança que l’autora de ‘El ball’ i de ‘David Golder’?
L’afer Curilov, és una obra amb una gran plasticitat i un detall sorprenent que ens envolta i recrea l’epoca més dura i revolucionaria del San Petersburg dels Zars.
L’obra no pretén mostrar cap incògnita ni secret, ja que en les primeres planes ens mostra el desenllaç de la història que pretén explicar. Aquesta és redactada en primera persona, on el narrador és León M. o també conegut amb altres noms com Sr. Legrand. El nostre protagonista és fill de revolucionaris i com ell mateix diu: “…pertanyia al partit d’ençà del dia que vaig nèixer.” No va tenir mai cap altre ambient en la seva vida que la Revolució.
Ens parla des de les portes de la mort, combinant el passat amb petits flaixos del seu present per situar-nos i explicar així el motiu que l’impulsa a redactar les seves notes i memòries. Tancant la novel·la fa la última reflexió, potser la més colpidora, descrivint la vida com “estúpida”, i donant gràcies a que li en queda poca.
Ens trobem enfront de la confrontació del poder i de les idees més radicals del poble. León M. rep l’encàrrec de matar al Ministre Curilov, alies el Catxalot, però al introduir-se en el seu cercle, coneix un home molt diferent del que esperava, un home humil i molt familiar, motiu que el condemna a perdre la feina, cosa que dona tranquil·litat a León M. ja que així no l’ha de matar. Però com Curilov té un gran sentit del deure recupera la feina a expenses de la seva filla, i aquest acte altruista i en part egoista el porta a ser assassinat per un braç executor que en el fons hagués preferit no fer.
“L’afer Curilov” és una novel·la on conflueixen el poder, l’idealisme i la lleialtat, on es considera el poder com una il·lusió per influir en els altres i que intoxica de tal manera que quan no es té provoca un gran patiment.
L’autora també ens parla de la societat en general, tant de gent benestant sense més problemes que les seves festes i reunions socials, com de les dones públiques mogudes per un orgull ferit, set de llibertat i de venjança.
Que no us enganyi l’aspecte exterior del llibre, molt blanc, prim i ordenat. La història en sí no té res de blanc, és més aviat vermella de sang i gens “prima” o senzilla. Tot i el seu to descriptiu és una novel·la de sentiments patriòtics profunds des de diversos punts de vista.
Una novel·la que aporta una gran lliçó d’història, sense farciment, clara i concisa.
Puntuació: 3.5 out of 5 stars