“El llegat de la vall” és una novel·la carregada d’intensitat, de situacions trepidants i de passions incontenibles que duran al seu protagonista, l’Arnau Miró, a retrobar-se amb el millor i amb el pitjor del seu passat i a enfrontar-se a policies i societats secretes que volen fer-se amb allò que la seva família ha preservat durant més de vuit segles. Un viatge en el temps que ens durà fins a les persecucions càtares del segle XIII, l’aixecament dels murals de les esglésies romàniques a principis del segle XX i la Guerra Civil. Art romànic, història medieval i misteris contemporanis embolcallen un llegat pel qual alguns estan disposats a matar.
El protagonista de la novel.la és l’Arnau Miró, que treballa des de fa vint anys com a gerent en un hotel de Butiaba, a Uganda. Va sortir de Barcelona dues dècades abans, amb la intenció de fugir d’un seguit de desgràcies personals i de desencontres sentimentals. Des de llavors no ha tingut cap mena de contacte amb el seu país. Tot canvia el dia que l’Arnau rep una notificació notarial en què se li comunica la mort de l’únic familiar que li quedava viu, la seva tieta, i que ell n’ha estat nomenat hereu universal. Quan torna a Barcelona per fer-se càrrec de l’antic casalot familiar de la Vall de Boí, viurà una sèrie de situacions extremes, persecucions i misteris, el secret dels quals es troba a les parets de la casa de la vall.
“El llegat de la vall” és una novel·la està dividida en dues parts. La primera part, anomenada “L’enigma dels Pirineus”, alterna capítols històrics amb la presentació dels personatges i les seves situacions, com el viatge d’Uganda a Barcelona. D’altra banda, la segona part, “L’ombra del Pantocràtor”, és l’evolució del misteri en l’època actual.
Els autors diferencien molt el llenguatge en els canvis d’època, mencionant paraules o frases fetes en llatí i àrab en el context més històric i renecs dels més habituals en l’època actual. A més, fan servir un llenguatge molt ric. cosa que facilita unes descripcions molt visuals on s’intercal·len uns diàlegs que donen dinamisme a la narrativa en sí.
La novel·la és un entramat entre el passat i el present, el com era i el com és. Una història que es podria resumir en la frase d’un dels protagonistes que diu: “La vida continua”, i com el destí de dues persones i l’amor que existeix entre elles pot resurgir per un pergamí.
El que més m’ha agradat, i per això us el recomano a tots, és el fet que estem acostumats a les novel·les històriques centrades en cultures anglosaxones o d’Europa de nord, però poques vegades n’hi ha de tant properes a la nostra societat i a la nostra cultura com aquesta. És una reivindicació del nostre patrimoni cultural centrat en el romànic
català i una manera de descobrir la Vall de Boí amb uns altres ulls.
Puntuació: 3.5 out of 5 stars